dijous, 7 de juny del 2012

Vinyes de la Vall de Barcedana

Se'ns va fer de nit pels volts de l'Hostal Roig. Havíem confiat en poder arribar fins unes cases que el mapa anomenava de Matasolana, on pensàvem que trobaríem alguna masia que ens permetés passar la nit a la pallissa. Però era negra nit i no vèiem res. Vàrem retrocedir pel mateix lloc on havíem vingut, cercant aixopluc al que encara quedava dempeus del que fou l'Hostal Roig.

Era el mes de febrer de l'any 1972. Volíem pujar al Montsec —una petita expedició, en aquella època— i vàrem haver de passar la nit a una cort a les runes de l'Hostal Roig. L'endemà, tot era blanc de neu i prou feina vàrem tenir per trobar una  manera de seguir la Vall de Barcedana fins poder arribar —molls i enfangats— a l'estació de Cellers. Ara, hi ha una carretera asfaltada, residències de turisme rural escampades per la vall, panells indicadors i camins senyalitzats. Però el record d'aquella primera visita de fa quaranta anys —mancats d'informació, d'experiència, d'equipament i de diners, però amb un esperit excursionista ben viu— no se m'ha esborrat i em retorna amb força sempre que visito aquesta vall.


A la Vall de Barcedana hi ha unes vinyes d'una varietat que en diuen brocada. I a Sant Cristòfol de la Vall hi ha un viticultor —en Miquel Roca— que conrea aquestes vinyes i, juntament amb unes altres vinyes d'ull de llebre, monastrell, cabernet, garnatxa i merlot, elabora vi de pagès i un parell de productes embotellats, el més interessant dels quals és el que du el nom de Brocat, en referència a aquesta varietat "estranya".


No havia sentit a parlar mai de la brocada fins que no la vaig trobar a la contraetiqueta d'una ampolla de Brocat que vaig comprar en una botiga de Tremp. Tampoc no n'he trobat informació enlloc i penso que potser és un sinònim local d'alguna altra varietat. N'he parlat amb en Gerard Batalla, de Vinyes Trobades i ell m'ha dit que creu que es tracta de la trepat, però no en té una evidència científica.

He tastat el Brocat d'en Miquel Roca en diverses ocasions, a casa meva i al propi celler. A la contraetiqueta de l'ampolla hi diu que està fet amb un 65% de merlot, un 20% de brocada i un 15% de monastrell, però a l'ampolla no hi figura la collita i penso que el cupatge deu anar variant segons els anys. De fet, he trobat variacions molt grans entre els diversos tastos que he fet: el vi m'ha semblat força interessant en un parell d'ocasions però també he obert ampolles que presentaven oxidacions descarades. En la seva millor versió —quedem-nos amb aquesta millor versió que, com a mínim, ens mostra fin on podria arribar aquest celler— el vi era fresc, amb sensacions de gerds i d'herba, de prat. A la boca, fugia del paradigma de la sobreconcentració i tenia un pas de boca força net i una acidesa fresca i saborosa, peculiar, que potser sí que feia pensar en la varietat trepat.